VALENCIÀ DE ELIG VALENCIANO DE ELCHE
Conflicte Llingüistic
 
- Conflicte Llingüístic.  
- Manipulació catalanista.
- Denunciar el Valencià catalanisat.
- Diferències entre el Valencià y el Català.
- El Valencianisme del Pare Fullana.

"El conflicte llingüístic de l'Idioma Valencià. L'enfrontament normatiu"

Critèris llingüístics aplicats en esta plana
 

 En el nòm de "Batalla de Valencia" s'ha batejat al conflicte que ve enfrontant, en es últims anys, a dos concepcions radicalment diferents d'entendre l'orige y identitat de la Llengua Valenciana (entre atres assunts). Polèmica generà p'es catalanistes que afecta molt negativament l'elaboració d'una normativa ortogràfica, gramatical, oral, etc...pa la Llengua Valenciana en la que puguen identificàsse ampla y generalment es valenciaparlants.
 
 Per una part estan es valencianistes, que defenen que l'Idioma Valencià es una llengua independent y diferent de la que siga; producte de l'evolució pròpiâ y particular, a lo llarc d'es sigles, del llatí vulgar parlat p'es hispanorromans que quearen en es tèrres valencianes ocupaes p'es moros.
 Evolució a la que deuría anyaísse també, la influència que dit romanç valencià tingué d'es diferents llengües romances que parlaven es repoblaors que vingueren cuan la reconquista cristiana as tèrres valencianes. Aquí deuría de dísse que molts d'es cristians que aplegaren com repoblaors, no eren sino hispanorromans valencians que anys arrere havíen fugit a tèrres del nòrt o noroest peninsular y que, per tant, parlaven la matexa llengua que es hispanorromans que s'havíen queat en es tèrres valencianes ocupaes p'es moros. (Punchar aquí pa llegir: "Orige de la llengua Valenciana").
 
 En la banda contraria se tròben es catalanistes, que consideren a l'Idioma Valencià com una variant del català, introduía totalment per us supòsts repoblaors catalans que vingueren a tèrres valencianes en el temps de reconquista, ya que conforme as catalanistes, en exe temps no en havíen hispanorromans valencians que parlaren romanç valencià y ademés donen per supòst, que la gran majoria, per no dir la totalitat de repoblaors que vingueren a Valencia eren catalans.
 Esta corrent d'opinió promogúa pel lobby catalanista afirma que la Llengua Valenciana no deuría dísse axina, sino que el seu nòm deuría ser el de "català". De la matexa manera, vòlen impòndre a l'Idioma Valencià es regles ortogràfiques y gramaticals del català, ademés del seu lèxic, paraules, expresions, etc..., en perjui d'es que son verdaderament valencianes.
 
 Dins d'esta última opció se tròben moltes institucions catalanes que promouen la teoría de que la Llengua Valenciana és una variant del català y per tant: "català". En este sentit donen apoyo de tot tipo a aquells que defenen estes idees, ademés de fer servir es seues influències polítiques dins del govèrn de l'estat espanyòl pa fer que no prospere ninguna iniciativa del govèrn autonòmic valencià que fomente l'identitat pròpiâ y diferencià de la Llengua Valenciana, l'us exclusiu d'es formes valencianes genuines y la defensa d'es nòms "Idioma Valencià" o "Llengua Valenciana" com a úniques denominacions possibles pa la llengua d'es valencians. Al remat, totes aquelles senyes que la separen y fan ben diferent de la llengua catalana.
 
 Un aspècte en connotacions pròu negatives pal futur y pervivència de la verdadera Llengua Valenciana és l'oficialisació per part de la catalanista A.V.L. (Acadèmia Valenciana de la Llengua) d'una normativa ortogràfica catalanisaora que es un calc de la realisà pa la llengua catalana pel I.E.C. (Institut d'Estudis Catalans) (y que no son es "Normes de Castelló de 1932"). (Punchar aquí pa descarregar el llibre PDF "La farsa de les Normes de Castelló").
 
 A día d'escriure estes llinies, tant "Lo Rat Penat", com la "Real Acadèmia de Cultura Valenciana" (R.A.C.V.), se tròben fòrâ de la normativa ortogràfica catalanista que oficialisa la A.V.L., defenent la normativa ortogràfica arreplegà en es "Normes d'El Puig" per considerar que s'ajusta millor a la realitat llingüística valenciana.
 
 En relació al controvertit assunt del nòm de la llengua, és interessant conéxtre que es denominacions "Valencià" o "Llengua Valenciana" ya aparexen documentaes molts sigles arrere, tal y com d'axò dexaren pròvâ alguns d'es més ilustres y ilustrats autors valencians ("Sigle de Òr"), mòstrâ inequívoca de l'identitat y personalitat pròpiâ y diferencià que desde antiu ya contaba l'Idioma Valencià respècte a atres llengües de la península.
 Esta realitat s'arreplega tant en l'actual Constitució Espanyòla, com en l'Estatut d'Autonomía Valencià, a on s'usa el nòm "Idioma Valencià" pa referísse oficialment a la llengua pròpiâ de la Comunitat Valenciana, (sense que per ningun costat se faça referència a la llengua catalana, ni a ninguna atra).
 
 No obstant, la catalanista A.V.L., anant en contra de la llegalitat constitucional y estatutaria y de la consciència llingüística diferencià del pòble valencià, a partir del seu manifest del 19-9-2003, òbri la pòrtâ a atres "nòms possibles" pa la Llengua Valenciana (afavorint conscientment as catalanistes que vòlen posàli per totes totes el nòm de "català").
 
- Declaració de la A.V.L. respècte al nòm de la llengua Valenciana:
 
 "DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SOBRE EL NOM I ENTITAT DEL VALENCIÀ I SOBRE LA NORMATIVA OFICIAL VIGENT.
 
 El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la sessió celebrada el dia 19 de desembre del 2003, ha adoptat l’acord següent:
 ...
 PEL QUE FA EL NOM:
a) «El nostre Estatut d’Autonomia denomina "valencià" a la llengua pròpia dels valencians, i per tant este terme ha de ser utilitzat en el marc institucional, SENSE QUE TINGA CARÀCTER EXCLOENT.»
 ...".

 
 L'incorporació d'esta declaració ambigua y ubèrtâ respècte al nòm de la Llengua Valenciana dexa la pòrtâ sense tancar as postulats catalanistes; còsâ que no fa sino dexar en evidència que encara continúa viu per part d'es membres catalanistes de la A.V.L. (la gran majoría), l'ànimo d'identificar la Llengua Valenciana en la catalana. Perque si no, no haguera hagut ninguna necessitat de cambiar res de lo que ya teníem llegislat, que dexaba ben clar quino era, y és, el nòm de la Llengua Valenciana.
 
 L'unificació bax normatives y estandarts catalanisaors conduiría a la desnaturalisació y despersonalisació de la Llengua Valenciana; un despropòsit que només busca el benefici de la llengua catalana otorgantli (falsament) a ésta un major pes polític, geogràfic y social (falsetat d'es "onze" millons de "catalaparlants"), lo que, al remat, afavoriría es ambicions polítiques del nacionalisme catalanista que ensomía us inventats "països catalans", en es que en tota la desvergonya del mòn han clavat a la població, cultura, llengua y tèrres valencianes, que per lo que se veu, es catalanistes es tenen com si fòren seues o una part de Catalunya.
 
 NÒTÂ POSTERIOR: La catalanista A.V.L. a partir del dictamen que feu el 9-2-2005 ha dexat ben clar que treballa única y exclusivament per afavorir es ambicions del nacionalisme imperialista catalanista, ya que en exe dictamen declara y escampa, entre atres falsetats, que l'Idioma Valencià y el català son la matexa llengua, y que valencians y catalans tenen la matexa cultura.
 
"DICTAMEN (9-2-2005, A.V.L.)
1.
...la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra...

...
3.
La llengua és un vehicle de comunicació i de cultura. Compartir una llengua, per tant, equival també a compartir el llegat cultural que s’ha transmés en eixa llengua..."
 
 

DICTAMEN DE LA A.V.L. PA CATALANISAR L'ENTITAT DE L'IDIOMA VALENCIÀ
 
LA ILEGAL (Y CATALANISTA) A.V.L. DENTRO DEL ESTATUTO VALENCIANO

 
 
 
PEGATINES

 


2004 © Valencià d'Èlig


 

Denunciar el Valencià catalanisat Diferències entre el Valencià y el Català El Valencianisme del Pare Fullana http://perso.wanadoo.es/valenciadelig/index.htm Manipulació pancatalanista