VALENCIÀ DE ELIG VALENCIANO DE ELCHE
Rasgos Lingüisticos

 AUDIO
- Senyes Fonètiques del Valencià d'Èlig.
- Senyes Morfo-sintactiques del Valencià d'Èlig.
- Lèxic y Expresions del Valencià d'Èlig.
- En relació as Vocals Valencianes.
- En relació as Consonants Valencianes.  
- Diferències entre el Valencià y el Català.

"Observacions respècte algunes consonants valencianes"

Critèris llingüístics aplicats en esta plana

(En negreta formes ilicitanes)

- Es lletres "B" y "V".
- Es lletres "C" y "Ç".
- Es lletres "CH" y "X".
- Es lletres "L" y "LL".
- Grup "MP".
- Grup "NY".
- Grups "TG" y "TJ".
- Grup "TM".
- Grup "TS".
- Grup "TZ".
- Es lletres "S", "SS" y "Z".
- La lletra "Y".

- Es lletras "B" y "V":
 
 En el parlar d'Èlig cada lletra representa un sonit diferent: "B" billavial y "V" llavidental.
 
 Existix un cas que se diu "betacisme" que consistix en pronunciar tant la "B" com la "V" sempre en sonit de "B" billavial. El betacisme és pròpit tant de l'idioma castellà com del català, per lo que el seu creximent en l'Idioma Valencià és possible siga degut a influencies negatives d'exos dos idiomes.
 
 Resulta complicat poer explicar, sense escoltar es sonoritats, la diferència entre "B" billavial y "V" llavidental. De manera orientativa se podría dir que la "B" billavial s'articula posant la boca de manera similar a com hu faríem pa pronunciar la "M". Mentres que en la "V" llavidental la posició de la boca se sembla a la que posaríem pa pronunciar la "F".
 
- Es lletres "C" y "Ç":
 
 La lletra "C" pòt representar dos sonoritats: "k" y "s sorda" (Vore també es lletres "S", "SS", "Z").
 La "C" té sonit de "k" davant d'es vocals "A, O, U".
 La "C" té el sonit de la "s sorda" davant d'es vocals "E, I".
 
 La lletra "Ç" té sonit de "s sorda" davant d'es vocals "A, O, U" y a final de paraula.
 
 Ex. "k": Casa. Clau. Pacte. Fanc.
 Ex. "s sorda": Cèndrâ. Cèl. Llançòl. Caçar. Comèrç.
 
- Es lletres "CH" y "X":
 
 La lletra "CH" no está reconegúa huí en día per la catalanista AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua), encara que si hu està per la valencianista RACV (Real Acadèmia de Cultura Valenciana).
 
 Axina, pa representar el sonit "CH" valencià (idèntic al castellà), es valencianistes utilisen la lletra "CH", mentres que es catalanistes fan servir la "X" (encara que ésta última representa en la seua grafía més d'una sonoritat diferent).
 L'exclusió de la lletra "CH" de l'Idioma Valencià és un element desnaturalisaor y catalanisant de la Llengua Valenciana, ya que en català no existix la pronunciació "CH" valenciana (idèntica a la castellana), sino que pronuncien un sonit "sh" paregut a la "sh" de la paraula inglesa "shine" o a la "ch" de la paraula francesa "chemise".
 Ex.:
    Valencià:   Català:
 
      Charrar      Xerrar
      Chocar       Xocar
      Chufa         Xufla
      Caixa         Caixa
      Peix           Peix
      Èlig (1)       Èlx
      Despaig      Despatx

(1) A final de paraula el sonit "CH" valencià se representa en "-ig" o "-g", per lo que "Èlig" sonaría "Èlch" y el catalanisme "Èlx" com "Èlsh". (Punchar aquí pa lligir més al respècte).
 
- Es lletres "L" y "LL":
 
 La "L" geminada "l.l" (pronuncià com dos "l" seguíes y separaes), no existix en el parlar ilicità (ni en Llengua Valenciana, només en la catalana), pronunciantse sempre la "l" simple.
 Ex.: Colège. Inteligència.
 
 En el valencià d'Èlig, la "LL" se pronuncia com a tal y no com una "i". La pronunciació de "i" en conte de "ll" se díu "ieismo" y parex s'està clavant en el valencià per influència negativa del castellà.
 Ex. (sense "ieismo"): Ell. Llançar. Pollastre.
 
- Grup "MP":
 
 En valencià no se gasta l'arcaic y catalanisant grup consonantic "MP", el cual per la evolució llingüística general de l'Idioma Valencià ha muat a "N".
 Ex.: Conte (NO: compte). Pronte (NO: prompte).
 
- Grup "NY":
 
 Se gasta pa representar el sonit valencià similar al de la "ñ" castellana.
 Ex.: Espanya. Pany.
 
- Grups "TG" y "TJ":
 
 En valencià només hay un sonit africat sonor representat per "G" o "J", per lo que es grups consonàntics catalans "tg", "tj", no tenen raó de ser escrivint o parlant Llengua Valenciana.
 Ex.: Mege (NO: metge). Llenguage (NO: llenguatge). Mija (NO: mitja).
 
 Este sonit africat sonor ("G", "J"), se podría descriure, per damunt, com el sonit que se produix partint de la "LL" valenciana (o castellana) pero en una major vibració o fricció. Aproximadament, la sonoritat s'articula desde la posició de la "ch" pero pronunciant una "ll".
 Este sonit no és gens fàcil de pronunciar pels qui no l'han utilisat mai. És més, existixen puestos, principalment en la ciutat de Valencia y comarques de la cantornà, a on està present el parlar "apichat", que se caracterisa per pronunciar una "ch" en conte de "g" o "j" .
 Ex. de "APICHAT": Jove > Chove. Viage > Viache. Mege > Meche. Gent > Chent.
 
- Grup "TM":
 
 En valencià no s'usa el grup consonàntic català "TM", el cual duplica el sonit de la "m" ("m.m"). En Èlig se pronuncia una "m" senzilla.
 Ex.: Semana (NO: setmana). Sometre (NO: sotmetre).
 
- Grup "TS":
 
 El grup "TS" no representa a un únic sonit, sino a dos sonoritats diferents. En primer llòc se pronuncia una "t" y a continuació la "sibilant alveolar africada sorda" valenciana. Descripció una miqueta críptica, de la que no fa falta dir res més, excèpte que se trata d'una "S sorda" que "ix" de manera natural al lligir tal cual la paraula que la conté, ya que la articulació de la "t" condiciona el sonit de la "s". (Vore també es lletres "S", "SS", "Z").
 Ex.: Gats. Tots.
 
- Grup "TZ":
 
 El grup"TZ" no representa a un únic sonit, sino a dos sonoritats diferents. En primer llòc se pronuncia una "t" y a continuació una "s sonora" representà per la "Z". (Vore també es lletres "S", "SS", "Z").
 L'us del grup "TZ" està restringit a us pòques paraules valencianes, ya que es sufixos "-itzar", "-itzat", "-itzada", etc..., son catalans, mentres que "-isar", "-isat", "-isà", etc..., son es que correspònen a la Llengua Valenciana, ya que en valencià en es paraules formaes per estos ùltims sufixos no se pronuncia ninguna "t", sino només la "s sonora".
 Ex.: Dotze. Tretze. Setze (casos en es que se pronuncia la "t" del grup "TZ").
       Cotisar (NO: cotitzar). Realisat (NO: realitzat). Analisà (NO: analitzada).
 
- Es lletres "S", "SS" y "Z":
 
 La lletra "S" pòt tindre un sonit "sort" o un atre "sonor".
 La lletra "SS" té sempre un sonit "sort".
 La lletra "Z" té el matex sonit que la "S sonora".
 
 El sonit de la "S sorda" és el matex que el de la "s" castellana.
 
 La sonoritat de la "S sonora" (el matex que té la "Z" valenciana), no existix en el castellà actual. Se podría definir com el sonit de la "S sorda" al que se li dona una vibració en la llengua paregúa a la que ésta fa al pronunciar el sonit de la "d" (posant la llengua més a dins que cuan se pronuncia la "d").
 
 La "S" tindrà sonit "sort" cuan apareix a principi y final de paraula, y en mig d'ésta si va darrere d'una consonant. Si la "S sorda" se tròbâ entre dos vocals s'ha d'escriure "SS" (excèpte cuan va darrere d'un prefix llatí o grec que acaba en vocal (pre-, bi-, a-, etc...) a on només s'escriu "S").
 La "S" tindrà sonit "sonor" cuan apareix entre dos vocals en mig de paraula (exceptuant lo que s'ha dit ans respècte as prefixos). La "S sonora" a principi de paraula o en mig d'ésta darrere de consonant se representa per "Z".
 Ex. sorda: Sardina. Fregassa. Asilabic. Bisimetría. Pensar. Taules.
 Ex. sonora: Casa. Posar. Zona. Quinze.
 
 La pronunciació ilicitana distinguix clarament entre "S" sorda y sonora, còsâ que no passa en atres puestos de la Comunitat Valenciana.
 
- La lletra "Y":
 
 La lletra "Y" en sonit consonàntic de "ll" no està reconegúa actualment per la catalanista AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua), encara que si hu està per la valencianista RACV (Real Acadèmia de Cultura Valenciana).
 
 Axina, pa representar en cèrtes paraules el so "ll", es valencianistes fan servir la lletra "Y" y es catalanistes la "J" (encara que la "J" representaría en la seua grafía a més d'una sonoritat diferent).
 L'exclusió de la "Y consonàntica" de l'Idioma Valencià és un element desnaturalisaor y catalanisant de la Llengua Valenciana, ya que el català no té la pronunciació "Y consonàntica" valenciana (similar a la castellana).
 
 Per atra part, la conyunció copulativa "Y" està present en el valencià escrit desde fa sigles.
 
 Ex.: Tu y yo anem junts a fer la faena (NO: Tu i jo anam tots plegats a fer la feina).
       Ya li han posat al meu yayo l'inyecció (NO: Ja li han posat al meu iaio/avi l'injecció).
 
 
(Punchar aquí pa llegir l'articul: "La A.V.L. oficializa ilícitamente una normativa ortográfica catalanizadora (distinta a las Normes de Castelló)").
 
 
 

PEGATINES

 


2004 © Valencià d'Èlig


Senyes Morfo-sintactiques del Valencià d'Elig En relació as Vocals Valencianes Diferències entre el Valencià y el Català Senyes Fonètiques del Valencià d'Elig Mòstres sonores del Valencià de Elig http://perso.wanadoo.es/valenciadelig/index.htm Lèxic y Expresions del Valencià d'Elig