VALENCIÀ DE ELIG VALENCIANO DE ELCHE
Rasgos Lingüisticos

 AUDIO
- Senyes Fonètiques del Valencià d'Èlig.  
- Senyes Morfo-sintactiques del Valencià d'Èlig.
- Lèxic y Expresions del Valencià d'Èlig.
- En relació as Vocals Valencianes.
- En relació as Consonants Valencianes.
- Diferències entre el Valencià y el Català.

"Característiques fonètiques del valencià d'Èlig"

Critèris llingüístics aplicats en esta plana

(En negreta pronunciació ilicitana)

1) En es paraules en es que una vocal ubèrtâ pòrtâ just darrere d'ella una "a" àtona, la "a" tendix a semblàsse a la vocal ubèrtâ precedent (cas conegut com "armonía vocàlica").
 Ex.: Tèrrâ > la "a" mescla el seu sonit en el de la "e ubèrtâ".
       Dònâ > la "a" mescla el seu sonit en el de la "o ubèrtâ".
 
2) Càmbit ocasional de "e" sense acentuar en "i" en presència de consonant palatal.
 Ex.: Naixement > naximent. Genoll > ginoll. Eixir > ixir. Llegir > lligir. Renyó > rinyó.
 
3) La "o" d'es adjetius possessius dèbils "mon, ton, son, mos, tos, sos" se pronuncia "u". (Possessius usats exclusivament en algunes relacions de parentèsc).
 Ex.: (Mon > mun) pare. (Son > sun) germà. (Ton > tun) cosí.
       (Mos > mus/muns) fills. (Tos > tus/tuns) pares. (Sos > sus/suns) germans.
 (vore també: "Senyes Morfo-sintàctiques del valencià d'Èlig")
 
4) El pronòm nèutre "ho", conforme a la seua posició, se pronuncia com "hu" (davant del vèrb) o com "-o" (si va enclític).
 Ex.: Ell (ho > hu) ha dit. Yo no (ho > hu) vec possible. No (m'ho > m'hu) crec.
       Mírao tu primer. Està posanto dintre del caxó.
 
5) En el vèrb auxiliar "haver" la primer persona singular "he", la primera plural "hem" y la segona plural "heu" se pronuncien respectivament "ha", "ham" y "hau".
 Ex.: Yo ha vist com fugía (NO: yo he vist com fugía).
       Mosatros ham dut es dinés (NO: Nosatres hem dut els diners).
       Vosatros hau quirdat ans (NO: Vosatres heu cridat abans).
 
6) La "r" a final de paraula se pronuncia clarament. Pero en es infinitius davant d'enclítics se dexa de pronunciar.
 Ex.: Menjar. Mocaor. Paper.
      Deu (fer-se > fésse) el dinar. Millor (anar-se'n > anàssen) enjor que tart.
 
7) El grup "-ix" se pronuncia nomes "-x". A on "-x" té un sonit similar al de la "sh" de la paraula inglesa "shine" o a la "ch" de la paraula francesa "chemise".
 Ex.: Caixa > caxa. Peix > pex. Baix > bax.
 
8) Com en el valencià general, pronunciació palatal d'es formes verbals incoactives.
 Ex.: Patisca > patixca. Reunisca > reunixca. Resistisca > resistixca.
 
9) Caigúa de "d" intervocálica.
 Ex.: Nadal > nal. Llaurador > llauraor. ¿Cóm hau (quedat > queàt)?
 
10) La terminació "-ada" del participi femení singular se pronuncia "-à".
 Ex.: Cremada > cremà. Trencada > trencà. Este cuadro (m'agrada > m'agrà).
 
11) La lletra "g" darrere de consonant nasal se pronuncia com "c" fòrtâ.
 Ex.: Fang > fanc. Sang > sanc.
 
12) La lletra "d" al final de paraula se pronuncia com "t".
 Ex.: Fred > fret. Nòrd > nòrt. Vèrd > vèrt.
 
13) Se pronuncia la "t" en es grups finals "-lt", "-nt" (supòstament omessa en atres llòcs de la provincia d'Alacant).
 Ex.: Malalt. Molt. Pensant. Menjant.
 
14) Pèrdua de la "n" en el grup final "-rn".
 Ex.: Carn > Car. Forn > For. Enjórn > Enjor.
 
15) Pronunciació com "ll" de la "y consonàntica".
 Ex.: Yo soc ilicità. ¿ Ya te'n vas ?. El meu yayo és exe.
 
16) Diferent pronunciació de la "b" y la "v".
 (Vore: "En relació as Consonants Valencianes")
 
17) Diferent pronunciació de la "s sonora" y la "s sorda".
 (Vore: "En relació as Consonants Valencianes")
 
18) Pronunciació diferencià de tots es fonèmes "sibilants sonors":
(G)ent/(j)ove/me(g)e/mi(j)a.
Tre(tz)e.
Cami(s)a/(z)èro.
Pla(ts).
Pe(x).
(Ch)ufa.

 (Vore: "En relació as Consonants Valencianes").
 
 

LÈXIC y EXPRESIONS utilisaes en Èlig
 
 
 
PEGATINES

 
 


2004 © Valencià d'Èlig


Senyes Morfo-sintactiques del Valencià d'Elig En relació as Vocals Valencianes Diferències entre el Valencià y el Català En relació as Consonants Valencianes Mòstres sonores del Valencià d'Elig http://perso.wanadoo.es/valenciadelig/index.htm Lèxic y Expresions del Valencià d'Elig