VALENCIÀ DE ELIG VALENCIANO DE ELCHE
Rasgos Lingüisticos

 AUDIO
- Senyes Fonètiques del Valencià d'Èlig.
- Senyes Morfo-sintàctiques del Valencià d'Èlig.  
- Lèxic y Expresions del Valencià d'Èlig.
- En relació as Vocals Valencianes.
- En relació as Consonants Valencianes.
- Diferències entre el Valencià y el Català.

"Característiques morfo-sintàctiques del valencià d'Èlig"

Critèris llingüístics aplicats en esta plana

(En negreta formes ilicitanes)

1) Es artículs definits masculí y femení plural "els" y "les" se reduixen a una única forma "es".
 Ex.: Es bòus y es vaques ixen as corrals (NO: Els bòus y les vaques ixen als corrals).
      El coche d'es chics y d'es chiques (NO: El coche dels chics y de les chiques).
 
 Encara que s'utilisa l'articul "les" pa dir es hòres: Les dos. Les huit y mija.
 
2) Es artículs indefinits masculi y femeni plural "uns" y "unes" se reduixen a una única forma "us".
 Ex.: Vindran us hòmens y us dònes (NO: Vindran uns hòmens y unes dònes).
      Axò és d'us chics y lo atre d'us chiques (NO: Això és d'uns chics y lo atre d'unes chiques).
 
3) Com en el valencià general se gasta l'artícul masculí singular "el" en conte de la forma antigua "lo" (huí en día minoritaria).
 Ex.: El pòrt de Santa Pola (NO: Lo pòrt de Santa Pola). El carrer (NO: Lo carrer).
      Axò hu diu tot el mòn (NO: Això ho diu tot lo mòn).
 
4) Com en el valencià general, us del pronòm nèutre "lo".
 Ex.: Ha fet lo pijor que poía fer. Lo curiós de l'assunt. Lo que volía dir.
(NO català: Ha fet el pitjor que podía fer. El curiós de l'assumpte. El que volía dir).
 
5) Presència (y certa omissió) del pronòm adverbial "en <-> ne".
 Ex.: Me'n vaig a ma casa. ¿ Te'n pòse una miqueta ? Pòsâne. ¿ En vòls més ?
      ¿ Vòls més ? Pòsâ.
 
6) Al contrari que en castellà es pronòms "me" y "te" van davant del pronòm "se".
 Ex.: Me s'ha dit. Me se cremà el sopar. Te se fa vergonya. Te se pergué per ahí.
       Encara mos se farà de día. Per ahí vos se trencarà el coche.
 
7) Manteniment de la forma plena d'es pronòms dèbils davant del vèrb.
 Ex.: Me pòrtâ el dinar. Se pentina. Mos vòlen molt.
      (NO: Em pòrtâ el dinar. Es pentina. Ens vòlen molt).
 
8) Manteniment de la forma plena d'es pronòms dèbils darrere del vèrb.
 Ex.: Òbrime. Òbrite. Òbrili. Òbrimos. Obrívos. Òbrilos. Òbrilis...
       (NO: Òbri'm. Òbri't. Òbri'l. Òbri'ns. Obríu-se. Òbri'ls...).
 
9) Us del pronòm "lis" en determinats casos.
 Ex.: A exos chics y a aquelles chiques pòsâlis lo que vullguen.
       Es llibres clàvalos en dos caxes y dónalis una a estes persones.
 
10) Es pronòms "los" y "les" que presenten estes formes en posició enclítica, prenen una única forma "es" quan van independents.
 Ex.: ¿ Es claus a on es dexe ? Pòsâles ahí. ¿ Es gòts a on es pòse ? Pòsâlos allà.
       (NO: ¿ Les claus a on les deixe ? Pòsa-les ahí. ¿ Els gòts a on els pòse ? Pòsa-los allà).
 
11) Us del pronòm "se" en conte del "li" usat en atres variants valencianes en determinats casos.
 Ex.: Se la furtà mentres dormía. S'hu vaig dir de matí.
      (NO: Li la furtà mentres dormía. Li ho vaig dir de matí).
 
12) Us de la forma "mos" pal pronòm reflexiu de la primera persona del plural.
 Ex.: Mos vòlen molt. Anemo'n. Mos hu mengem tot. Pòrtâmos el cabaç.
      (NO: Nos vòlen molt. Anem-nos-en. Nos ho mengem tot. Pòrta-nos el cabaç).
 
13) Utilisació d'es pronòms "mos" y "vos" pa la funció reflexiva en conte de la més recent "se".
 Ex.: Rentevos (NO: Renteu-se). Mo'n anem (NO: Se n'anem).
 
14) Demostratius del parlar ilicità:
 Ex.: Aquí-Ahí-Allà (NO: Açí-(Ahí-Allà)).
      Astò-Axò-Allò (NO: Açò-Això-(Allò)).
      Este-Esta-Estos-Estes (NO el català: "Aquest-Aquesta-Aquests-Aquestes").
 
15) Preposició "en" pa indicar relació de companyía (castellà: "con"). No se gasta ni l'arcaica preposició "ab", ni l'artificiosa preposició catalana "amb".
 Ex.: Pa en chocolate. Me'n ixc en tu. Que agarre en fòrçâ l'espill.
      (NO el català: Pa amb xocolata. Me surt amb tu. Que agafi amb fòrça el mirall).
 
16) Us de la preposició "en", en conte de "a" pal complement de llòc junt al vèrb "estar".
 Ex.: Ell no estava en casa (NO el català: Ell no era a casa).
       Demà estaré en Muchamèl (NO el català: Demà seré a Mutxamel).
 
17) Presència (y certa omisió) de la preposició "de" darrere del masculí singular d'alguns adjetius de cantitat (el femení y es plurals mai la pòrten).
 Ex.: No menjes tant de boqueró. Fa molt de fret.
       Fa molt temps que no el vec. Fa molt fret.
       No menjes tanta sardina. Fa molta gelor. Tinc molts cavalls.
 
18) Us de "pa" en conte de "per a" (castellà: "para").
 Ex.: Ell ha vengut pa pintar la taula (NO: Ell ha vengut per a pintar la taula).
       El llit és pa dormir (NO: El llit és per a dormir).
 
19) Us de "mosatros" y "vosatros" en conte de "nosatros", "nosatres", "vosatres" o es catalans "nosaltres" y "vosaltres".
 Ex.: Mosatros anirem huí. Vosatros anireu demà.
      (NO: Nosatros, nosatres, nosaltres. Vosatres, vosaltres).
 
20) Us de "Atre-Atra-Atres", com en valencià general, en conte de "Altre-Altra-Altres".
 Ex.: L'atre día. Agarra l'atra cullera. Es atres chics y es atres chiques.
       (NO: Altre. Altra. Altres).
 
21) Us de "hay", "en hay", "hi hay" o "n'hi hay" en conte de "hi ha" o "n'hi ha".
 Ex.: ¿ Hay dinés pa pagar ? No n'hay / n'hi hay. (NO: ¿ Hi ha dinérs per a pagar ? No n'hi ha).
 
22) Perífrasis pa formar es possessius (excèpte en alguns de parentèsc o molt íntims).
 Ex.: El meu llibre. El teu pis. La seua ròbâ (NO: Mon llibre. Ton pis. Sa ròbâ).
 Es claus de mosatros (NO: Les nostres claus). La filla de vosatros (NO: La vostra filla).       El gos d'ells (NO: Llur gos). Es tèrres d'elles (NO: Llur terres)
      ("Llur" és arcaic y només està present en el català del nòrt de Catalunya).

 En càmbit, si és habitual usar es possessius dèbils en algunes relacions de parentèsc o molt íntimes:
       (Mon > mun) pare. (Son > sun) germà. (Ton > tun) cosí. Ma filla. Ta mare. Sa neboa.
       (Mos > mus/muns) fills / filles . (Tos > tus/tuns) pares. (Sos > sus/suns) germans.
       Ma vida. Ta casa.
 
23) La terminació "-ista" no varía en funció del gènero.
 Ex.: Este chic és periodista (NO: Este chic és periodiste).
       Sun pare és futbolista (NO: Son pare és futboliste).
 
24) Com en el valencià general, no existix gènero femení pal numeral "dos".
 Ex.: Yo aní dos vòltes (NO el català: Jo vaig anar dues vegadas).

 
25) Construcció d'es oracions impersonals en "se" y de manera perifràstica en "diuen".
 Ex.: Se sap que la tèrrâ és reóna. Diuen que demà plourà.
      (NO el català: Hom sap que la tèrra és redona).
 
26) Com en el valencià general, pronunciació de la "n" etimològica en el plural de paraules que no la tenen en el singular.
 Ex.: Hòme-hòmens. Fadrí-fadrins. Sermó-sermons. Marge-màrgens.
 
27) Com en el valencià general, rebuig a la pronunciació del so "r" en dos sílabes consecutives d'una paraula.
 Ex.: ¿ No vòls pendre res ? (NO: ¿ No vòls prendre res ?).
       Pòts pèdre es dinés (NO: Pòts pèrdre els diners).
 
28) Alternancia d'es formes plenes y apocopaes d'es numerals femenins "primer/primera", "segon/segona" y "tercer/tercera".
 Ex.: La primer vòltâ que anà / La primera vòltâ que anà.
       La segon festa d'enguany / La segona festa d'enguany.
       La tercer moto que han furtat / La tercera moto que han furtat.

 
 

Senyes verbals:

 
29) Convivència del passat sintètic y analític (perifràstic). Si be l'analític (perifràstic), pa la primera persona del singular, sòl ser més frecuent que el sintètic.
 
            Sintètic             /           Perifràstic
 Ex.:Me'n aní enjor       = Me'n vaig anar enjor.
      Te'n anares enjor   = Te'n vas anar enjor.
      Se'n anà enjor       = Se'n va anar enjor.
      Mo'n anàrem enjor = Mo'n vam anar enjor.
      Vo'n anàreu enjor  = Vo'n vau anar enjor.
      Se'n anaren enjor   = Se'n van anar enjor.
 
30) Preponderancia de la forma velarisà (v) en es presents de subjuntiu d'es vèrbs "haver" y "vore".
Yo haiga, tu haigues, ell haiga, mosatros haigam, vosatros haigau, ells haiguen (v).
  (Yo haja, tu hages, ell haja, nosatres hajam, vosatres hajau, ells hagen).
  Yo vega, tu vegues, ell vega, mosatros vegam, vosatros vegau, ells veguen (v).
  (Yo veja, tu veges, ell veja, nosatres vejam, vosatres vejau, ells vegen).
 
31) Us d'es desinències "-am", "-au" de la primer y segon persona del plural del subjuntiu y imperatiu d'alguns vèrbs, en conte d'es desinències més recents "-em", "-eu".
 Ex.: No crec que pugau anar. Tingam paciència.
      (NO: No crec que pugueu anar. Tinguem paciència).
 
32) No hay concordancia del participi passat en el pronòm acusatiu de tercera persona.
 Ex.: Esta cançó la ham sentit ans (NO: Esta cançó la hem sentida abans).
       Aquelles dònes no es havía vist mai (NO: Aquelles dònes no les havía vistes mai).
 
33) Us del vèrb "deure" com auxiliar pa formar el condicional d'obligació. En certa alternancia en es vèrbs "haver" y "tindre".
 Ex.: Deuríeu de fer lo que vos han dit.
       Hauríeu de fer es còses com Deu mana.
       Tendríeu que fer es còses millor.
 
34) Alternancia dels vèrbs "deure", "haver" o "tindre" pa la construcció verbal castellana "tener que".
 Ex.: Deus de fer el sopar. Deuen de portar el llit.
       Tens que fer el sopar. Tenen que portar el llit.
       Has de fer el sopar. Han de portar el llit.
 
35) Us d'es vèrbs "ser" y "estar" com en valencià general y no com en català.
 Ex.: Ya estic en casa. Ell estava content.
       (NO el català: Ja sòc a casa. Ell era content).
       Ha segut un chic. Ha segut el quint.
       (NO el català: Ha estat un noi. Ha estat el cinqué).
 
36) Us d'es infinitius "tindre", "vindre" y "valdre" en conte de "tenir", "venir" que parex son usats en us poquetes poblacions alacantines y en llengua catalana.
 Ex.: Deu de tindre amics. ¿ Sas si vòl vindre demà ? El pis té que valdre molt més.
      (NO: Deu de tenir amics. ¿ Saps si vòl venir demà ?).
      Ocasionalment, en enclítics, existix l'alternancia "tindre/tenir", "vindre/venir": Tíndrelo/Tenílo. Víndrete'n/Veníte'n.
 
37) Pa la segon persona del singular del present d'indicatiu del vèrb "ser" ("esser" en català), se gasta "eres" y no el català "ets". Y pa la del vèrb "saber" s'utilisa "sas" en conte de "saps".
 Ex.: Tu eres ilicità. ¿ Eres de Santa Pola ? (NO: Tu ets ilicità. ¿ Ets de Santa Pola ?).
       Tu hu sas millor que ell. ¿ Hu sas ? (NO: Tu ho saps millor que ell. ¿ Ho saps ?).
 
38) Com en llengua valenciana general pronunciació palatal y sense "e" d'es formes verbals incoactives.
 Ex.: Que yo patixca. Reunixca. Resistixca.
      (NO: Que yo pateisca/patisca. Reunisca. Resistisca).
 
39) En conjugació verbal, no existència de la "i" sense acentuar que en certs temps verbals la normativa introduix entre dos vocals.
 Ex.: ¿ Que veéu vosatros ? (NO: ¿ Que veieu vosatres ?).
       Ell no féa cas (NO: Ell no feia cas).
 
40) Com en el valencià general us de “segut”, participi del vèrb “ser”.
 Ex.: ¿ Qué ha segut ? (NO: ¿ Qué ha sigut ?).
       Ha segut una chiqueta (NO: Ha sigut una chiqueta).
 
41) Tendència a pronunciàsse com "e" la "i" sense acentuar del condicional del vèrb "tindre".
 Ex.: Tu tendríes <-> tu tindríes. Ells tendríen <-> ells tindríen.
 
42) Pa la primer persona del singular del present d'indicatiu del vèrb "vore" se gasta "vec" y no "veig".
 Ex.: Yo vec molta gent (NO: Yo veig molta gent).
 
 
LÈXIC y EXPRESIONS utilisaes en Èlig
 
 
 
PEGATINES

 
 


2004 © Valencià d'Èlig


En relacio as Vocals Valencianes Diferències entre el Valencià y el Català En relacio as Vocals Valencianes Senyes Fonètiques del Valencià d'Elig Mòstres sonores del Valencià de Elig http://perso.wanadoo.es/valenciadelig/index.htm Lèxic y Expresions del Valencià d'Elig