VALENCIÀ DE ELIG VALENCIANO DE ELCHE
Rasgos Lingüisticos

 AUDIO
- Senyes Fonètiques del Valencià d'Elig.
- Senyes Morfo-sintactiques del Valencià d'Elig.
- Lèxic y Expresions del Valencià d'Elig.
- En relació as Vocals Valencianes.  
- En relació as Consonants Valencianes.
- Diferències entre el Valencià y el Català.

"Vocals y sons vocalics del Valencià. Classes d'acents"

Critèris llingüistics aplicats en esta web

 

 El Valencià té sèt sons vocalics representats nomes que per mig de cinc lletres o simbols diferents: A, E, I, O, U.
 
 Es lletres "E" y "O" representen a dos sons vocalics diferents ca una.
 Es lletres "A, "I" y "U" representen nomes a un so vocalic respectivament.
 
 No obstant, la vocal "A", en el parlar ilicità (y en moltes atres variants del Valencià), patix certes variacions fonètiques (conegües com "armonía vocalica"), que agreguen, com a minim, un parell de sons vocalics més as sèt senyalats.
 
- Lletra A:
 
 Sempre es "ubèrtâ" y en teoría deuria sonar sempre com la "A" castellana.
 Ex.: Taula. Vaca. Pa.

   No obstant, degut as casos de "armonía vocalica", hay paraules en es que la "A" (sense acentuar), mescla el seu so en el de una "E ubèrtâ" o una "O ubèrtâ" present en la silaba acentuà precedent.
 Ex.: Tèrrâ (A >> È).
       Dònâ (A >> Ò).
 
- Lletra E:
 
 Pòt ser "ubèrtâ" o "tancà".
 
 La "E tancà" sònâ com la "E" castellana.
 Ex.: Sequia. Hòme. Només.
 
 La "E ubèrtâ" poseíx una sonoritat en matiços de "A" y es més llarga que la "E tancà" (la vocal se manté més temps pronunciantse).
 Ex.: Vèrt. Pèu. Sèrrâ (È >> A).
 
 La "A" en "armonía vocalica a E" se sembla a la "E ubèrtâ", encara que ésta ultima té un menor component de sonoritat "A" que la primera.
 Una gradació sonora entre "E" y "A" presentaria esta classificació:
 ("E tancà" / "E ubèrtâ" / "A" en armonía "E" / "A")
 
- Lletra y :
 
 La "I" se classifica exclusivament com "tancà" y la seua sonoritat se correspòn en el de la "I" castellana.
 
- Lletra O:
 
 Pòt ser "ubèrtâ" o "tancà".
 
 La "O tancà" sònâ com la "O" castellana.
 Ex.: Portar. Convit. Dos.
 
 La "O ubèrtâ" té una sonoritat en chicotets matiços de "A" y es més llarga que la "O tancà".
 Ex.: Bòu. Òbrâ. Pòble (Ò >>> A).
 
 Una gradació sonora entre "O" y "A" presentaría esta classificació:
 ("O tancà" / "O ubèrtâ" / "A" en armonía "O" / "A")
 
- Lletra U:
 
 La "U" se clasifica exclusivament com "tancà" y la seua sonoritat se correspòn en el de la "U" castellana.
 

Classes d'acents:

 Es acents pòen ser greus (`) o aguts (´).
 Es acents greus se pòsen damunt d'es vocals "ubèrtes" y es aguts damunt d'es "tancàes".
 En la present web ademes se gasta l'acent circumflèx (^) sobre la vocal "a" en "armonía vocalica". (Vòre Critèris llingüistics aplicats en esta web).
 
 
 

PEGATINES

 


2004 © Valencià d'Elig


Senyes Morfo-sintactiques del Valencià d'Elig Diferències entre el Valencia y el Català En relació as Consonants Valencianes Senyes Fonètiques del Valencià d'Elig Mòstres sonores del Valencià de Elig http://perso.wanadoo.es/valenciadelig/index.htm Lèxic y Expresions del Valencià d'Elig